UNA NOVA ETAPA
Blanes Solidari ha encetat una nova etapa. Les noves realitats socials que emergeixen al nostre poble ens plantegen nous reptes que estem disposats a assumir amb la senzillesa que sempre ens ha caracteritzat i, alhora, amb la mateixa ferma voluntat de contribuir, des del nostre espai local, a la conformació d’un món més just i solidari.
Vivim un moment transcendental en el procés de configuració del Blanes del futur. Un Blanes de realitat multicultural. Un Blanes que ens planteja la necessitat d’enfortir i cohesionar el teixit social sobre la base de la igualtat real de drets i oportunitats per a tothom, independentment del seu origen o conviccions polítiques i religioses. Un Blanes capaç de fer de la seva diversitat una xarxa coherent i ben lligada per l’objectiu comú d’una ciutat compartida i en la que tothom pugui sentir-se còmode.
I en aquest Blanes els infants i els joves han d’ocupar un paper protagonista. Infància i joventut; contribuir a l’organització i la participació juvenil als nostres barris: aquesta és la prioritat que des de Blanes Solidari ens hem plantejat, sense oblidar les altres tasques que sempre ens han caracteritzat.. Som conscients que no és una feina senzilla. Però també som conscients que posarem tota la nostra voluntat per fer-la possible. I el record entranyable de les nostres companyes i companys de lluita que, malauradament, ja no poden estar amb nosaltres perquè han mort o han hagut de marxar a altres llocs, ens ajudarà en aquesta tasca.
Vivim un moment transcendental en el procés de configuració del Blanes del futur. Un Blanes de realitat multicultural. Un Blanes que ens planteja la necessitat d’enfortir i cohesionar el teixit social sobre la base de la igualtat real de drets i oportunitats per a tothom, independentment del seu origen o conviccions polítiques i religioses. Un Blanes capaç de fer de la seva diversitat una xarxa coherent i ben lligada per l’objectiu comú d’una ciutat compartida i en la que tothom pugui sentir-se còmode.
I en aquest Blanes els infants i els joves han d’ocupar un paper protagonista. Infància i joventut; contribuir a l’organització i la participació juvenil als nostres barris: aquesta és la prioritat que des de Blanes Solidari ens hem plantejat, sense oblidar les altres tasques que sempre ens han caracteritzat.. Som conscients que no és una feina senzilla. Però també som conscients que posarem tota la nostra voluntat per fer-la possible. I el record entranyable de les nostres companyes i companys de lluita que, malauradament, ja no poden estar amb nosaltres perquè han mort o han hagut de marxar a altres llocs, ens ajudarà en aquesta tasca.
************************************
Nous catalans: Reformulem la Ciutadania
Aquest article és la introducció a les “Jornades per a Reformular la Ciutadania” organitzades per SOS Racisme, entitat amb la que Blanes Solidari manté vincles de col·laboració des de 1993. Entenem que conté importants elements de reflexió que s’ajusten molt a les tasques de la nostra associació en aquesta nova etapa que hem iniciat.
Catalunya viu avui en dia, i des de fa anys, un canvi en la seva composició demogràfica. Alguns d’aquests canvis són relativament recents, des de l’any 2000 hem observat un augment dels residents d’origen estranger (noves arribades i reagrupacions familiars) altres no ho són tant, persones d’origen immigrat que porten anys vivint a Catalunya, i els seus fills, joves catalans de ple dret.
Així, quan parlem de racisme no fem només referència a la immigració estem parlant també del poble gitano, o aquests joves, nascuts a Catalunya però amb orígens ascendents diversos.
Aquests joves a Catalunya són en algunes zones geogràfiques concretes una realitat notable però aquesta és una tendència creixent. Cal ser conscients també de l’heterogeneitat d’aquests joves. Aquesta ve donada per les diferents experiències personals i són aquestes les que tenen una relació directe en la construcció de la seva identitat. Un procés inherent a tots els joves, però que en aquest cas pel pes específic que pot jugar en la seva socialització el fet migratori, viscut en primera o segona persona, pot ser més complex.
Tenim l’experiència d’altres països europeus que han viscut abans aquesta transformació de la seves societats. Hi ha un debat conceptual en determinats cercles sobretot acadèmics i polítics, sobre diferents models que treballen des de la homogenització o des del multiculturalisme, però sovint aquest debat conceptual evita un anàlisi precís de la realitat.
Des de SOS Racisme volem evitar caure en els mateixos errors que han fet que en molts barris de ciutats de diferents països aquests joves pateixin frustracions econòmiques i socials (atur, segregació urbanística, fracàs escolar), no podem permetre que aquests joves heretin discriminacions per la condició migrant dels seus pares. Per això volem plantejar aquesta reformulació del concepte de ciutadania. Aquest concepte s’ha de basar en la igualtat de drets, oportunitats i en la no-discriminació.
Per què? Per evitar que a la societat catalana, cada cop més mestissa, l’origen ètnic dels ascendents familiars no determini la mobilitat social. I perquè el concepte de ciutadania reconegui a tots els ciutadans, i tots els ciutadans, els valors que aquest concepte aplega. Per endegar aquesta reformulació cal un canvi en les mentalitats i en les polítiques per tal d’interioritzar que aquests joves són catalans, i si ho fem minimitzarem el risc de fractura social.
A Catalunya estem a temps d’evitar tot això però volem cridar l’atenció sobre diferents punts. Ja hi ha preocupants espais de segregació urbanística que són l’origen, entre d’altres de la segregació educativa. Denunciem que l’habitatge ha deixat de ser un dret social per convertir-se en un bé de mercat. Aquest fet té repercussions per tota la societat, però en les persones d’origen immigrat sovint pateixen una discriminació en l’accés, que sumada a contextos econòmics més baixos, pot generar, sinó es regula, l’existència de barris en condicions precàries amb alts índex de població immigrada. Demanem una aposta per l’habitatge social que faciliti la igualtat des de la diversitat.
Volem destacar també la importància de l’acció educativa antiracista, a tots els nivells (primera acollida, graduat d’ESO i estudis post-obligatoris). Si aconseguim que a les escoles el mestissatge no es vegi com un problema afegit sinó com una oportunitat haurem guanyat en la cohesió de la societat del futur. Però la realitat és que avui manquen recursos econòmics i humans. És important l’aprenentatge de la llengua i que el pas de l’aula d’acollida a l’aula ordinària sigui àgil. Sinó hi ha un bon aprenentatge de la llengua o el procés és feixuc augmenta el risc d’abandó escolar. És important també treballar a partir dels Plans d’entorn, amb els espais més propers a les escoles (AMPAS, barris, oci, esport, sanitat, educadors de carrer) per generar aquesta cohesió. Per últim cal evitar la segregació escolar entre escola pública i privada, així com la segregació religiosa.
Però hi ha altres àmbits en els que cal incidir i són claus perquè aquests joves no portin per sempre la motxilla de la migració a les seves esquenes. Per exemple, és bàsica la lluita contra l’explotació i la precarietat laboral, i no podem plantejar-nos-la sense la derogació de la llei d’estrangeria, que en el cas dels joves arribats per reagrupació familiar té conseqüències directes en el seu permís de treball. Més enllà de la llei calen programes per garantir la inserció laboral d’aquests joves en igualtat de condicions.
Si parlem dels barris, hem de treballar per la creació d’espais comuns. Cal que el recursos es destinin en aconseguir una participació real dels veïns i veïnes independentment del seu cognom (espais d’oci per joves; ús dels espais públics; associacions de tots els comerciants i no en funció de l’origen d’aquests, etc.). No podem parlar de participació sense exigir una precondició per assolir la igualtat de drets entre els ciutadans com és el dret a vot per les persones immigrades.
Per últim cal impulsar polítiques i accions en pro de la no-discriminació. Hem de fer front al racisme institucional però no podem obviar el racisme que viuen moltes persones a la seva vida quotidiana. Hem de treballar pel reconeixement d’aquests ciutadans tant per part de l’Estat com del conjunt de la societat.
Som conscients que aquests canvis en les lleis, les polítiques i el concepte de ciutadania requereixen valentia, recursos i molta pedagogia social, però ens hi hauríem d’esforçar perquè està en joc la cohesió de la nostra societat.
Catalunya viu avui en dia, i des de fa anys, un canvi en la seva composició demogràfica. Alguns d’aquests canvis són relativament recents, des de l’any 2000 hem observat un augment dels residents d’origen estranger (noves arribades i reagrupacions familiars) altres no ho són tant, persones d’origen immigrat que porten anys vivint a Catalunya, i els seus fills, joves catalans de ple dret.
Així, quan parlem de racisme no fem només referència a la immigració estem parlant també del poble gitano, o aquests joves, nascuts a Catalunya però amb orígens ascendents diversos.
Aquests joves a Catalunya són en algunes zones geogràfiques concretes una realitat notable però aquesta és una tendència creixent. Cal ser conscients també de l’heterogeneitat d’aquests joves. Aquesta ve donada per les diferents experiències personals i són aquestes les que tenen una relació directe en la construcció de la seva identitat. Un procés inherent a tots els joves, però que en aquest cas pel pes específic que pot jugar en la seva socialització el fet migratori, viscut en primera o segona persona, pot ser més complex.
Tenim l’experiència d’altres països europeus que han viscut abans aquesta transformació de la seves societats. Hi ha un debat conceptual en determinats cercles sobretot acadèmics i polítics, sobre diferents models que treballen des de la homogenització o des del multiculturalisme, però sovint aquest debat conceptual evita un anàlisi precís de la realitat.
Des de SOS Racisme volem evitar caure en els mateixos errors que han fet que en molts barris de ciutats de diferents països aquests joves pateixin frustracions econòmiques i socials (atur, segregació urbanística, fracàs escolar), no podem permetre que aquests joves heretin discriminacions per la condició migrant dels seus pares. Per això volem plantejar aquesta reformulació del concepte de ciutadania. Aquest concepte s’ha de basar en la igualtat de drets, oportunitats i en la no-discriminació.
Per què? Per evitar que a la societat catalana, cada cop més mestissa, l’origen ètnic dels ascendents familiars no determini la mobilitat social. I perquè el concepte de ciutadania reconegui a tots els ciutadans, i tots els ciutadans, els valors que aquest concepte aplega. Per endegar aquesta reformulació cal un canvi en les mentalitats i en les polítiques per tal d’interioritzar que aquests joves són catalans, i si ho fem minimitzarem el risc de fractura social.
A Catalunya estem a temps d’evitar tot això però volem cridar l’atenció sobre diferents punts. Ja hi ha preocupants espais de segregació urbanística que són l’origen, entre d’altres de la segregació educativa. Denunciem que l’habitatge ha deixat de ser un dret social per convertir-se en un bé de mercat. Aquest fet té repercussions per tota la societat, però en les persones d’origen immigrat sovint pateixen una discriminació en l’accés, que sumada a contextos econòmics més baixos, pot generar, sinó es regula, l’existència de barris en condicions precàries amb alts índex de població immigrada. Demanem una aposta per l’habitatge social que faciliti la igualtat des de la diversitat.
Volem destacar també la importància de l’acció educativa antiracista, a tots els nivells (primera acollida, graduat d’ESO i estudis post-obligatoris). Si aconseguim que a les escoles el mestissatge no es vegi com un problema afegit sinó com una oportunitat haurem guanyat en la cohesió de la societat del futur. Però la realitat és que avui manquen recursos econòmics i humans. És important l’aprenentatge de la llengua i que el pas de l’aula d’acollida a l’aula ordinària sigui àgil. Sinó hi ha un bon aprenentatge de la llengua o el procés és feixuc augmenta el risc d’abandó escolar. És important també treballar a partir dels Plans d’entorn, amb els espais més propers a les escoles (AMPAS, barris, oci, esport, sanitat, educadors de carrer) per generar aquesta cohesió. Per últim cal evitar la segregació escolar entre escola pública i privada, així com la segregació religiosa.
Però hi ha altres àmbits en els que cal incidir i són claus perquè aquests joves no portin per sempre la motxilla de la migració a les seves esquenes. Per exemple, és bàsica la lluita contra l’explotació i la precarietat laboral, i no podem plantejar-nos-la sense la derogació de la llei d’estrangeria, que en el cas dels joves arribats per reagrupació familiar té conseqüències directes en el seu permís de treball. Més enllà de la llei calen programes per garantir la inserció laboral d’aquests joves en igualtat de condicions.
Si parlem dels barris, hem de treballar per la creació d’espais comuns. Cal que el recursos es destinin en aconseguir una participació real dels veïns i veïnes independentment del seu cognom (espais d’oci per joves; ús dels espais públics; associacions de tots els comerciants i no en funció de l’origen d’aquests, etc.). No podem parlar de participació sense exigir una precondició per assolir la igualtat de drets entre els ciutadans com és el dret a vot per les persones immigrades.
Per últim cal impulsar polítiques i accions en pro de la no-discriminació. Hem de fer front al racisme institucional però no podem obviar el racisme que viuen moltes persones a la seva vida quotidiana. Hem de treballar pel reconeixement d’aquests ciutadans tant per part de l’Estat com del conjunt de la societat.
Som conscients que aquests canvis en les lleis, les polítiques i el concepte de ciutadania requereixen valentia, recursos i molta pedagogia social, però ens hi hauríem d’esforçar perquè està en joc la cohesió de la nostra societat.
<>
************************************
Informe Anual 2009 sobre el racismo en el Estado español
• El 2008 constata un aumento del racismo institucional en Europa hacia las personas inmigrantes y el pueblo gitano. Desde SOS Racismo alertamos sobre la necesidad de marcar un límite a esta situación puesto que el camino puede ser irreversible. Ya no solo no avanzamos en la materialización y cumplimiento de los derechos humanos sino que éstos son cuestionados y vulnerados sin rubor.
• La crisis económica ha sido precedida mucho antes, por una crisis de valores con una pérdida y abandono precisamente de aquellos valores que nos hacen crecer como personas y como sociedad. El racismo es una consecuencia de este contexto, se vulneran sin contemplaciones los derechos humanos y se abre la puerta a otras injusticias sociales. La desigualdad de derechos y oportunidades afecta a la población inmigrante recién llegada, a las personas ya asentadas y también de forma preocupante a sus hijos e hijas.
• Racismo institucional y social son proporcionales puesto que el primero legitima y abriga al segundo. Existe un binomio entre el racismo perpetrado desde las estructuras institucionales a través de leyes, discursos y otras iniciativas políticas y el racismo del ciudadano anónimo, Por ello no es desmesurado decir que si se sigue en esta línea asistiremos a un aumento del racismo social los próximos años. La propuesta de reformar la ley de extranjería conlleva un aumento de este racismo institucional.
• No se puede afirmar rotundamente que la crisis implique de por si un aumento del racismo y la xenofobia; como es absolutamente falso que un aumento de la inmigración provoque un aumento del racismo. De la gestión de la crisis, del análisis que se haga de ella y de las políticas que se realicen para combatirla, derivará o no un aumento del racismo social. La política y discursos del gobierno, están fomentando la xenofobia al insistir en vincular crisis e inmigración y al recortar políticas sociales y de integración.
• La pasividad ante el recorte de derechos de un colectivo abre la puerta a su extensión a otros sectores sociales tal como ya ha demostrado la historia. Es nuestro deber garantizar un mundo más justo para las generaciones futuras, por ello la defensa de los Derechos Humanos y la lucha contra el racismo nos debe implicar a todos y todas.
Federación de Asociaciones de SOS Racismo del Estado español