Va ser un homenatge emotiu i alegre, amb parlaments sentits i sincers i l’indispensable contrapunt musical de Rojo Cancionero i Yaki Son.
Manuel, Montse, Manuela, Joanillo... Aquests quatre companys i companyes van fer a Blanes durant anys un treball senzill, honest, persistent i absolutament desinteressat en el terreny dels drets humans: contra el racisme, la xenofòbia i per la cohesió social; per la cooperació i la solidaritat internacionalistes.
Eren companyes i companys de procedències geogràfiques i ideològiques molt diverses i de vivències personals molt diferents, però van coincidir i treballar amb camaraderia durant anys per allò que creien: perquè la solidaritat fos alguna cosa més que una paraula buida en un discurs interessat; perquè un altre món més just i solidari fos possible.
Al llarg dels breus parlaments que vam escoltar, vam veure que tots quatre tenien una sèrie de trets, de característiques comunes que feien possible un treball compartit sobre uns objectius per tots acceptats:
Eren persones amb una extraordinària sensibilitat personal i social, amb un tarannà transformador i obert que defugia els dogmatismes i feia possible l’entesa.
Eren persones senzilles, que feien les coses amb naturalitat i sense soroll, sempre predisposats a ajudar qui ho necessités.
Eren persones discretes i austeres, serioses en el treball però animats i optimistes en els moments de lleure i diversió.
Per això, aquest homenatge ho vam fer com a ells els hauria agradat que es fes, amb el record emocionat que ens mereixen i amb l’alegria i optimisme que els hi van caracteritzar. Perquè el compromís amb el món que busquem i l’optimisme de la voluntat haurien de ser sempre companys de viatge.
Enllaços
