2017: MÉS DE 3000 MORTS A LA MEDITERRÀNIA

 CAL OBRIR VIES LEGALS I SEGURES QUE EVITIN LA TRAGÈDIA

Més de 3.000 persones migrants i refugiades han mort l’any 2017 intentant creuar el  Mediterrani, segons dades de l' Organització Internacional per a les Migracions (OIM),

Segons l'OIM, aquest és el quart any consecutiu que el nombre de morts supera els tres milers.

I nosaltres, què podem fer?

Informar-nos i informar a tothom del que està passant.

Denunciar  la política de  l’Europa fortalesa  que permet aquesta tragèdia.

Denunciar al govern espanyol que tan sols ha acollit un 11 per 100 dels refugiats que s’havia compromès.

I això i més és el que els assistents a la xerrada vam escoltar i del que vam participar de la mà del company de SMM Carles Darder:

 Que el dret a la lliure circulació sigui una realitat que no estigui determinada per la nacionalitat, o per la preferència dels estats en favor d’una o una altra. 

Que s’obrin vies legals i segures que evitin que es repeteixi una tragèdia que ja ha deixat més de 35.000 persones al mar Mediterrani des de l’any 2000 i que ha suposat la tragèdia humanitària més greu des de la Segona Guerra Mundial. 

Que s’asseguri el dret a un procés de sol·licitud de protecció internacional amb garanties d’acord amb les lleis internacionals, i no en base a una subjectivitat dels governs que, com en el cas espanyol, ha deixat sense protecció a un 70% de les persones que ho ha  sol·licitat. 

Que s’acabi amb les polítiques d’externalització de fronteres amb les quals els estats europeus controlen els fluxos migratoris a partir de contractes amb tercers estats. Uns acords que busquen frenar i reprimir a totes aquelles persones que volen arribar a Europa o que ja es troben aquí. L’últim exemple és l’acord UE-TK, però també hi ha altres exemples que fa anys que es repeteixen, com l’acord entre Espanya i el Marroc, o la mateixa existència dels CIEs. 
 
Que es derogui una Llei d’Estrangeria que estableix ciutadania de primera i de segona i que criminalitza segons el l’origen.Que s’asseguri una acollida digne a totes aquelles persones que ja es troben a Catalunya, on ajuntaments, Generalitat i estat espanyol tenen competències per assegurar que es compleixin uns drets bàsics com són l’habitatge, la sanitat, l’educació o el dret al treball.

Frontera sud d’Espanya, la vergonya pròpia

Diàleg per debatre i donar a conèixer la problemàtica a la frontera
sud espanyola arran dels nombrosos incidents i drames que han
convertit la zona en un immens desastre humà.

Taula rodona en què es debatrà sobre la frontera sud
d’Espanya. Durant l’acte es presentarà la novel·la negra Aguas de
Venganza de Miguel Pajares, doctor en Antropologia Social per la
Universitat de Barcelona i President de la Comissió Catalana d’Ajuda al
Refugiat. En el diàleg, moderat per Santiago Gorgas i Jordi Pacheco,
participaran també Xavier Artigas i Xapo Ortega, realitzadors del
documental “ Tarajal: Desmuntant la impunitat a la frontera sud ”.

Aguas de Venganza parteix de l’esgarrifós assassinat d’un home marroquí
i el seu fill. El fet succeeix a Barcelona, on immediatament comença una
investigació en la qual es troben pistes que vinculen aquestes morts amb
fets ocorreguts a la frontera de Ceuta i Melilla. El relat aconsegueix
mantenir la tensió del lector a partir d’una intriga policíaca que es manté
fins l’últim moment. Això és possible mitjançant la recreació d’escenaris
versemblants basats en fets reals i perfectament entrellaçats per
col·laborar amb la trama.

Dirigit per Xavier Artigas i Xapo Ortega, autors de Ciutat morta , amb Marc
Serra, jurista de l'Observatori DESC, el documental Tarajal: Desmuntant
la impunitat a la frontera sud investiga el cas de la mort de 15 immigrants
a la platja de Tarajal, a Ceuta, el 6 de febrer del 2014. Tots ells van
perdre la vida quan intentaven arribar nedant a territori espanyol, després
que la Guàrdia Civil va utilitzar material antidisturbis, com bales de goma
i pots de fum, per dissuadir-los quan encara eren al mar. El film, que
denuncia els fets i l'arxivament del cas, ha participat en diversos festivals
i va ser guardonat amb el Premi al millor documental llargmetratge a Som
Cinema, Mostra de Cinema i Audiovisual Català.

Estem davant de la major crisi migratòria des de la segona guerra
mundial. Totes les mirades apunten al conflicte de Síria, a Turquia i
Grècia i altres fronteres situades a l’est del continent europeu, però a
l’estat espanyol la situació fronterera és denigrant i sembla que no és
noticia o ningú no en vol parlar. La plataforma de Suport Stop Mare
Mortum Blanes i l’associació Blanes Solidari organitzen aquest debat amb
la intenció donar visibilitat a la situació dels refugiats en el nostre país i
així mateix generar consciència en la ciutadania.

Blanes Solidari
Plataforma de Suport Stop Mare Mortum Blanes

L’humor gràfic com a instrument per a generar consciència.

La violència estructural d’un sistema econòmic basat en la productivitat i en la necessitat d’un creixement continu propicia la divisió de classes, la mercantilització del les relacions i l’individualisme. Aquestes circumstàncies afavoreixen les desigualtats i l’explotació. En aquest sistema de dominació històricament vinculat a l’hegemonia masculina, la incorporació massiva de les dones al mercat de treball remunerat s’ha caracteritzat per unes condicions de discriminació social en la qual impera la precarietat.



L’any 2015 L'associació l'Oliva i CGT-Catalunya convoquen "Primer Concurs Internacional d'Humor Gràfic sobre Drets Laborals" El certamen va tancar amb la participació de 265 autors i autores, de 56 països del món, amb més de 700 obres rebudes. A partir d’aquest material L’associació l’Oliva, Blanes Solidari i Assemblea Antipatriarcal Sa Pedra Foguera estem volem contribuir al debat, la reflexió, l’educació i la sensibilitat sobre Desigualtat de Gènere en el treball.



Aquest mes de març la Biblioteca Comarcal de Blanes acull una selecció de vinyetes d’humor gràfic relacionades amb els Drets Laborals amb Perspectiva de Gènere. A més d’aqueta explosió Blanes solidari ha programat una sèrie de tallers que tenen per objectiu:

• Promoure la deconstrucció de rols que afavoreixen la vulnerabilitat de les persones.
• Generar espais que afavoreixin el diàleg, la reflexió i la cohesió social.
• Potenciar la perspectiva de gènere com a emancipadora i transformadora no tan sols per a la dona.

PER UN SISTEMA SANITARI CATALÀ UNIVERSAL, PÚBLIC I DE QUALITAT

Com a entitat fermament compromesa amb la defensa de la igualtat de drets socials, polítics i econòmics de totes les persones, independentment del seu origen o situació administrativa, i, conseqüentment, amb la defensa de la universalitat de l’accés a una assistència sanitària pública i de qualitat, les activistes que conformen el col∙lectiu de l’Associació Blanes Solidari volem expressar:

1.‐ La controvertida campanya de l’Assemblea Nacional Catalana Salut per la Independència ha tingut, si més no, la virtut de socialitzar un debat imprescindible sobre la realitat i futur de la sanitat pública catalana.

2.‐ Considerem, però, que reduir la problemàtica i dificultats del sistema sanitari català a les evidents mancances de finançament originades pel dèficit fiscal ocasionat per la dependència de l’estat espanyol, obviant la lamentable gestió i polítiques privatitzadores dels successius governs de la Generalitat,
representa un exercici de miopia política incompatible amb un projecte real de sanitat universal, pública i de qualitat. De la mateixa manera que és un exercici de miopia política minimitzar, d’altra banda, la castració pressupostària que significa aquesta dependència de l’estat espanyol.

3.‐ Entenem que la polèmica encetada és una oportunitat per obrir i dinamitzar un debat popular sobre la sanitat i els drets socials en el context d’un veritable procés constituent que permeti al poble català dotar‐se d’una normativa justa i socialment avançada en una república catalana producte de l’exercici del seu
inalienable dret a l’autodeterminació.

Col∙lectiu Blanes Solidari.‐ 2 de setembre de 2016

SOLIDARITAT AMB LES PERSONES REFUGIADES I MIGRANTS

ACTE EN SOLIDARITAT AMB LES PERSONES REFUGIADES I MIGRANTS 

I DE SUPORT A STOP MARE MORTUM

Dilluns 8 d'agost, a les 20,00 h. 

al Casal la Cooperativa (Muralla 28)