CAL OBRIR VIES LEGALS I SEGURES QUE EVITIN LA TRAGÈDIA
Més de 3.000
persones migrants i refugiades han mort l’any 2017 intentant creuar el Mediterrani, segons dades de l' Organització Internacional per a
les Migracions (OIM),
Segons l'OIM,
aquest és el quart any consecutiu que el nombre de morts supera els tres
milers.
I nosaltres, què
podem fer?
Informar-nos i
informar a tothom del que està passant.
Denunciar la política de l’Europa fortalesa que permet aquesta tragèdia.
Denunciar al
govern espanyol que tan sols ha acollit un 11 per 100 dels refugiats que s’havia
compromès.
I això i més és el que els assistents a la xerrada vam escoltar i del que vam participar de la mà del company de SMM Carles Darder:
Que el dret a la lliure circulació sigui una realitat que no estigui determinada per la nacionalitat, o per la preferència dels estats en favor d’una o una altra.
Que
s’obrin vies legals i segures que evitin que es repeteixi una tragèdia que
ja ha deixat més de 35.000 persones al mar Mediterrani des de l’any 2000 i
que ha suposat la tragèdia humanitària més greu des de la Segona Guerra
Mundial. Que s’asseguri el dret a un procés de sol·licitud de protecció internacional amb garanties d’acord amb les lleis internacionals, i no en base a una subjectivitat dels governs que, com en el cas espanyol, ha deixat sense protecció a un 70% de les persones que ho ha sol·licitat.
Que s’acabi amb les polítiques d’externalització de fronteres amb les quals els estats europeus controlen els fluxos migratoris a partir de contractes amb tercers estats. Uns acords que busquen frenar i reprimir a totes aquelles persones que volen arribar a Europa o que ja es troben aquí. L’últim exemple és l’acord UE-TK, però també hi ha altres exemples que fa anys que es repeteixen, com l’acord entre Espanya i el Marroc, o la mateixa existència dels CIEs.
Que es derogui una Llei d’Estrangeria que estableix ciutadania de primera i de segona i que criminalitza segons el l’origen.Que s’asseguri una acollida digne a totes aquelles persones que ja es troben a Catalunya, on ajuntaments, Generalitat i estat espanyol tenen competències per assegurar que es compleixin uns drets bàsics com són l’habitatge, la sanitat, l’educació o el dret al treball.