Davant les
destrosses als campaments de refugiats
L’Ajuntament de Blanes aprova
una moció de suport al poble sahrauí
·
L’exercici
del dret a l’autodeterminació del poble sahrauí és la base per acabar amb el
conflicte i el retorn dels refugiats.
Amb el suport de tots els
grups municipals, l’Ajuntament de Blanes ha aprovat en l’últim ple de 29
d’octubre una moció de suport al poble sahrauí promoguda per l’Associació de
famílies acollidores d’infants sahrauís.
Els campaments de refugiats
sahrauís, situats al desert algerí de Tindouf, han patit l’efecte de pluges
torrencials, acompanyades per intenses ratxes de vent, que hi han causat grans
inundacions i destrosses.
Les pèrdues d’habitatges,
aliments i equipaments ha estat molt important. Moltes famílies han perdut
totes les seves pertinences, inclosa la petita reserva d’aliments de què
disposaven. Els equips de la Mitja Lluna Roja Sahrauí (MLRS) presents sobre el
terreny, han identificat més d’11.000 famílies que podrien haver perdut la seva
casa o haima.
La moció aprovada pel ple
blanenc contempla, d’una banda, una aportació d’emergència a la campanya
promoguda pel moviment solidari de Catalunya amb el Sàhara. I d’altra, reitera
el suport del poble de Blanes a una
solució del conflicte basada en l’exercici del dret a l’autodeterminació del
poble sahrauí, tal i com estableixen nombroses resolucions de les Nacions
Unides sempre incomplertes per la monarquia alauita del Marroc.
Així mateix, reclama l’ajut de
les entitats catalanes de Cooperació al
Desenvolupament i del Ministeri
d’Assumptes Exteriors i de Cooperació del govern d’Espanya.
UN
CONFLICTE ENQUISTAT
En el 40 aniversari de
l’ocupació del territori sahrauí per part del Marroc – amb la signatura de l’acord tripartit entre
Espanya, Marroc i Mauritània, l’abandó de l’administració espanyola i la
creació de la RASD, el 1975-, el conflicte segueix enquistat. El poble sahrauí
viu dividit entre els campaments de refugiats de Tindouf, al desert algerià,
els territoris alliberats pel FPOLISARIO i els territoris ocupats sota
administració del Marroc.
El 1991 els acords de pau van
obrir l’esperança d’una resolució justa mitjançant l’aplicació del dret
d’autodeterminació patrocinat per les Nacions Unides; però la negativa de la
monarquia alauita a respectar i aplicar els acords i els interessos geopolítics
dels països occidentals – Marroc és un
aliat estratègic en la regió tant per
a la Unió Europea com per als Estats Units-, han fet, fins ara, inviable la solució
democràtica.
La repressió marroquí és
permanent i la resistència sahrauí s’ha anat desplaçant des dels campaments i
territoris alliberats de la RASD fins als territoris ocupats. Les intifades -
revoltes populars-, de 1999 i 2005 i el campament de la dignitat de Gdeim Izik
en 2010, amb decenes de morts i detinguts, han marcat un canvi de cicle en el
conflicte. La Federació Internacional de
Drets Humans estima en 1500 el nombre de militants sahrauís “desapareguts” a
mans de les forces d’ocupació i les denúncies internacionals de detencions
arbitràries i tortures són contínues.
En mig d’aquesta situació,
entre les noves generacions de joves sahrauís s’estén l’escepticisme sobre
la viabilitat d’una sortida pacífica del
conflicte.