ARBÚCIES-PALACAGÜINA:
29 ANYS D'AGERMANAMENT SOLIDARI
Un exemple d’humilitat, de reflexió autocrítica i de perseverança solidària.
Des de l’experiència de 29 anys de solidaritat, 48 projectes de desenvolupament
comunitari i 31 brigades solidàries, les companyes i companys de SOARPAL -amb les
quals han vingut col·laborant durant nou anys l’Ajuntament de Blanes i Blanes
solidari-, ens ofereixen en aquest text un exemple d’humilitat, de reflexió
autocrítica i de perseverança solidària.
Per sobre de
temptacions d’autocomplaença de ciutadans
del Nord que “ajuden” al Sud amb actituds impregnades amb manta freqüència
de paternalisme assistencialista s’aixeca la dura realitat: “si el 1960 la
diferència de recursos d’un ciutadà del Nord i un del Sud era de 30 a 1 –ens
diuen les companyes de SOARPAL-, avui, aquesta diferència frega el 100 a 1”.
I, malgrat tot, la
cooperació Nord-Sud és una necessitat imperiosa... però que ens exigeix un
canvi radical de mentalitat, d’enfocament, de replantejament en les relacions.
Ho dèiem ja fa dues dècades, quan va reeixir al nostre municipi la vindicació
per aconseguir que el 0,7 del pressupost municipal es destinés a projectes de
cooperació. I hem de continuar insistint: no tan sols cal incrementar la minsa
partida pressupostària de cooperació – ara per ara del 0,08 % dels recursos
propis pressupostaris de l’Ajuntament- sinó també treballa perquè aquesta
cooperació esdevingui un instrument de conscienciació internacionalista i “una
expressió real de la solidaritat autèntica, entesa i practicada, com diu Pere
Casaldàliga, com la defensa, la reivindicació i la implementació de la
justícia”
1.
Com
a reflexió
prèvia.
Arbúcies
i Palacagüina, dos
pobles diferents, de dos
mons distints, els quals, agermanant-se, volen contribuir
a la creació
d'un món més just, lliure i solidari.
Aquest
pensament compartit, enceta i orienta I'Agermanament Arbúcies-Palacagüina des
del primer dia, quan el 26 de juliol de 1986, el Ple Municipal de l'Ajuntament
de la Vila d'Arbúcies aprova iniciar els contactes solidaris amb Palacagüina.
La
frase porta incorporada, de manera intrínseca, la ingenuïtat que l’època
permetia i que el context polític
demandava, a voltes. En prou feina feia 7
anys que Nicaragua havia estrenat la Revolució Popular Sandinista, entre cantos
de pájaros y de
niños, i que, a casa nostra, la democràcia municipal
havia obert la porta, temorenca i
il·lusionada, alhora. Ben cert que
el 1979 va ser una bona anyada.
Però
tot plegat, era només una bufada temporal irrellevant en el curs de la historia
de Nicaragua i de Catalunya. I tanmateix ja en feia 4 que una guerra injusta i
mai declarada, dessagnava la Nicaragua lliure. I a I'estat
espanyol, el postfranquisme, amb nom de transició,
s'havia cuidat, ben prou,
de posar la democràcia de base en el seu lloc,
en el darrer esgraó.
Però
cap ofec, ni per
via militar ni per via institucional, podia
matar l’esperança en el cor d'aquella petita
aventura solidaria.
Sí,
és cert del tot. El
4 de setembre de 1986, a I'humil local
que feia de Casa de la Vila de Palacagüina, quan els respectius responsables municipals
ratificaven i segellaven,
per sempre, el primer acord de fraternitat entre ambdues
poblacions, hi havia realment,
entusiasme, generositat
i il·lusió
per a contribuir a
la creació, urgent i necessària,
d'un món nou, amb mes
justícia, llibertat i solidaritat.
29
anys ens separen, avui, d'aquell moment d'arrancada:
pel cami, l'Agermanament
Arbúcies-Palacagüina,
s'ha hagut de carregar a coll èxits petits i fracassos majors; victòries pírriques
i derrotes doloroses però en cap moment -
ni en el moment
més dur del combat- ha deixat l’esperança a
la
cuneta.
Conèixer
un altre món, obre perspectives vitals
noves; compartir - va!ors, més
que no pas bens materials - enriqueix a tothom. I
tenir companys de lluita,
indesmaiables, ni que sigui
a 9.000 Km de distancia, referma
tots els compromisos.
I
encara hi són i encara bateguen amb la força de la fidelitat ideològica compartida.
Compromís institucional entre les dues Alcaldies; compromís de base a través de
FUNDARPAL i SOARPAL; compromís de 31 Brigades solidaries, una rere I'altra, any
rere any ... I centenars - perquè no milers? –de compromisos individuals,
escampats arreu del país.
És
per això que, amb la lírica que
emana la realitat més prosaica i més autentica,
hom gosa afirmar que per una part
significativa de les respectives ciutadanies, Arbúcies i Palacagüina -
Palacagüina i Arbúcies - formen part, indissolublement, de les seves
geografies. Sobre tot de la geografia del cor!
Certament,
és ben poca cosa en un món de 40 milions d'assassinats a I'any, per mor de la lògica:
del sistema i silenciats per la indiferència culpable de la majoria mundial. Però
de I'Agermanament Arbúcies Palacagüina ens arriba, una de les mil veus dels
resistents, constructors del futur: l’esperança encara és ben viva.
Acompanyeu-nos!
2. Uns
quants conceptes
La
cooperació internacional és realment un element de transformació?
L'interrogant
pot semblar retòric, i fins i tot absurd, si ve de persones i/o col·lectius que
des de fa unes quantes dècades ens hem implicat, conscientment i voluntària, en
aquesta tasca. Fins i tot, algú pot qualificar-lo de cínic Potser sí, però el
pitjor cinisme seria ignorar la realitat.
Si
analitzem els resultats, a partir dels paràmetres d’eficiència, la
resposta ha de ser contundent i desoladora: després de sis dècades d'aplicació oficial
i continuada de la cooperació internacional, les diferencies
Nord-Sud, no només no han disminuït sinó que han augmentat. Si el 1960 la
diferència de recursos d'un ciutadà del Nord i un
del Sud era de 30 a 1, avui, aquesta diferencia frega el 100 a 1. Ergo, la
cooperació internacional al desenvolupament ha estat un fracàs autèntic!
Entrant
al detall en cadascun dels àmbits de la cooperació podem constatar que l' Ajuda
Oficial al Desenvolupament no és altra cosa que una expressió més del
neocolonialisme del Nord. Ras i curt, I'AOD és una de les causes principals que
les diferencies entre el Nord i el Sud s'hagin incrementat.
Per
la seva part I'ongisme, clavat en I'assistencialisme i presoner del conjunturalisme,
es limita a fer una política de draps calents. A tot estirar, esdevé un simple
lenitiu a la mala consciència dels ciutadans del Nord, quan el que se'ns demana
és que tinguem consciencia!
En
aquest panorama desolador, els agermanaments solidaris, apareixen com un deis
mals menors de la cooperació. Cal recordar que la regla d'or de la cooperació,
amb els ulls del Sud, és: el mejor no es el que más ayuda, sino el que menos
jode!
D'entrada,
l’espontaneïtat i la voluntarietat de I'Agermanament relliga tota l’acció
cooperadora amb la quotidianitat i necessitat
de les parts. És impensable que un agermanament
visqui sense unes relacions estables i sovintejades entre els actors que
interaccionen, es coneixen, intercanvien permanentment
i fins i
tot, debaten dialècticament sobre I'acció solidària, els seus
objectius i els mecanismes d'aplicació.
Els
Agermanaments són una de les poques vies en que la solidaritat circula en el
doble sentit i a través de la qual pot haver-hi enriquiment per ambdues parts.
Les brigades solidaries, la major part vinculades als Agermanaments, són l’expressió
més eficaç d'aproximació entre dues realitats
diferenciades, però compromeses a l'intercanvi solidari; de recursos i sobre
tot de valors.
No
és pas agosarat afirmar, doncs, que I'agermanament solidari és un dels pocs
mecanismes de cooperació que pot esdevenir una expressió real de la solidaritat
autèntica, entesa i practicada, com diu Pere Casaldàliga, com la defensa, la
reivindicació i la implementació de la justícia.
3.
Els fets
L'inventari
de 28 anys de solidaritat, en les dues vies, entre Arbúcies i Palacagüina, si
és exhaustiu pot ser enganyós i pot semblar petulant. Si és esquemàtic, pot
arribar a amagar la major part de les realitats vivencials, que en són la base
i el fonament. Ens haurem de limitar a una aproximació que
susciti l' interès del lector per aprofundir en el tema, directament o en les
fonts documentals. Si algú ho entén com una invitació a fer estada a Palacagüina
o apropar-se als arxius i a les vivencies de l'Agermanament, no va pas errat. Estamos
a la orden!
Per
què Palacagüina? Una anècdota casual, amb en Carlos Mejías Godoy de
protagonista, n'és la responsable. Fet el primer contacte el 1985, es dinamitzen
les relacions fins que el 31 de juliol i el 4 de setembre del 1986 s'oficialitzen.
Un any i mig d'aproximació i descoberta mútua i el 1988 l'Agermanament esta ja
consolidat. La primera visita a Arbúcies de I'Alcalde sandinista de Palacagüina
í les dues brigades consecutives, del juliol i I'agost del mateix any ho
certifiquen.
Els
acords institucionals primerencs, es refonamenten des de les bases, amb el
convenciment que l'Agermanament o bé té arrels populars o no serà. Les dues
comissions d'Agermanament aguanten els primers ensurts (derrota electoral del FSLN I'any 1990 ) i es
recondueixen formalment com SOARPAL
( 1994) i FUNDARPAL (1997).
La
relació permanent de doble via, amarada, en tot
moment, de voluntat autocrítica i dialèctica, va portant , decididament, el
treball solidari cap a l’acompanyament de
processos d’autoorganització popular i de desenvolupament sostenible. L’assistencialisme
inicial ha mostrat, amb cruesa, els seus límits i els seus efectes perversos.
La campanya d'Alfabetització ( 2002-2004) marcarà, definitivament, la
frontera.
Pero
cal, també, quantificar: 48
projectes són la base material de l'AgermanamenL
Des del cinema Nelson Chacón ( 1986-87 ) fins al CDIP- Centro de Desarrollo
Infantil, actualment en execució, hi
trobem un ampli ventall d'actuacions, dictades
per les necessitats socials de Palacagüina i cobertes en base
a les possibilitats d'Arbúcies. Evidentment les
complicitats externes han estat decisives
en aquest lIarg recorregut.
Tant
les institucions públiques catalanes com una amplia representació de Fundacions
de cooperació, han tingut presencia solidaria a Palacagüina, en moltes - en
gaire bé totes - d'aquesta quarentena Ilarga d'accions executades.
I
les 30 brigades - 31, amb la d'aquesta agost- són el principal actiu relacional i
d'intercanvi. Treball voluntari, com a
motivació i convivència, com a realització, són els eixos d'una estada breu
pero profitosa. I realment l'Agermanament Arbúcies- Palacagüina en
viu d'aquest intercanvi.
Confiamos
en que nuestro Hermanamiento será caracterizado
por las relaciones de Amistad, Colaboración,
Respeto y Solidaridad,
como lo soñaron nuestros Héroes y Mártires.
Aquesta
esperança de Palacagüina, expressada
el 4 de setembre de 1988, ha orientat des d'aquell primer moment
la vida i les accions de I'Agermanament Arbúcies-Palacagüina. I estem
convencuts que ho continuara fent, per
sempre.
SOARPAL-
Solidaritat Arbúcies -Palacagüina
